EL TRAGE DEL SENYORET

En les pasades festes de Sant Josep he estat més pendent de la celebració fallera que d'altres coses, ja què ser faller, en el meu cas, obeïx a algún tipus de necesitat antropològica i, quan arriben estos dies, m'entregue en cos i ànima.
Per tradició i devoció soc faller... i m'agrada reivindicar la meua valenciania en estos dies , si cap més que durant la resta de l'any, parlar en valencià amb els amics que no tinc oportunitat de veure molt a sovint durant la resta de l’any, vestir de saragüell, (ens costà molts anys aconseguir que la Junta Central Fallera ens ho permetera), anar a les despertaes, a les cercaviles, a les ofrenes, sobre tot a les ofrenes perqué un dels avantatges que té un xiriveller i faller, és el poder anar a l’ofrena de la Mare de Déu dels Desemparats a València i també poder rendir pleitesia a la nostra patrona local la Verge de la Salut en Xirivella…
Per descomptat també sóc fidel a les paelles al casal i als sopars de butxaca i, com no, a un bon berenar de xocolate amb bunyols de carabassa…
Tots estos tòpics, que ho han sigut durant molts anys i des de l’esquerra més rància sempre criticats per ser l’esència del blaverisme i de la valenciania més folclòrica i retrógrada, són situacions que jo he viscut amb normalitat, puix ja fa quaranta anys que forme part d'una comissió fallera en Xirivella…
Si feu memòria fa unes décades el ser faller, vist per els sectors progresistes (parlem clar, el PSPV), era una mostra de falta de modernitat i de blaverot…, i anar a les ofrenes amb devoció, algo propi d'ultra catòlics inquisidors d'altres temps i advocats a l’extinció…
Tots estos extrems, els quals per suposat no he compartit en cap moment, però que se-n's han afegit com algo consustancial a tots els valencians que hem sigut fallers durant els temps en els que estava mal vist, hui en dia estan cada vegada més oblidats i tant és així, que entre la voràgine fallera i casalera de estos dies enrere, he vist una imatge que m’ha deixat bocavadat i que no és altra que al Secretari General dels socialistes valencians, rendint homenatge a la Patrona de València la Verge dels Desemparats, al assistir a la seua ofrena el día 17 de març passat…
I no és que em sorprenga veure al senyor Alarte en una cel.lebració catòlica, és una incongruència més: L'Alcalde del meu poble assisteix a totes les mises majors que es celebren a qualsevol parròquia del municipi, encara que no és practicant ni creient, la qual cosa no deixa de ser una mostra més de la hipocresia que tant a sovint denuncie per part de tots els socialistes que jo conec, que mai fan el que ells diuen que s’ha de fer…, i un retor em va dir un dia que la major virtut de l’esglèsia és el deixar entrar a tot el món…, per això tant se'm fa si va a l’esglèsia el senyor Alcalde o no.
Allò que em sorpren encara més del senyor Alarte, és la vestimenta escollida per a l’ocasió. Jo vaig de saragüell, perquè és per a mi un orgull el ser d’una família de llauradors i de l’horta. No vol dir açò que el que no ho siga no tinga dret a anar com li parega…, faltaria més. El que és sorprenent, és que el trage escollit pel senyor Alarte, he de confessar que molt elegant i que m’agradà el seu disseny, és d'eixos que la meua iaia els anomenava de ”senyoret”… de veres un trage elegant, al que no li faltava detall i que de segur que l’indumentarista que l'assessorà per a formar eixe conjunt no era ni barat ni roïn, ara de “obrero español”, tenia ben poc…
Vostés diran que sempre estem en el mateix, però és veritat, en cada ocasió que poden escollir, tots el socialistes s’inclinen sempre pels signes més burguesos de la societat de consum, els quals critiquen en quant tenen ocasió. Açò és una realitat i sempre diuen una cosa per a captar el vot del ciutadà i a l'hora de fer-ho ells, fan un altra ben diferent.